RSS

1a evaluació

HAMSA 16/9/2010

ciutadania

primera avaluació

CIUTADANIA:

Un ciutadà o ciutadana és un membre d’una comunitat política La condició de membre de l’esmentada comunitat es coneix com a ciutadania, i comporta una sèrie de deures i una sèrie de drets, dels quals els més importants són els drets de participació política,

Què és ser un ciutadà?

Un ciutadà es un membre d’una comunitat política. La condició de membre es coneix com a ciutadania i comporta uns deures i uns drets. El drte més important del ciutadà es el dret al vot.

declaració unversal dels drets humans

definició dels drets humans:

Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats , facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva , humana de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del paìs o regió en el que habita i de factors com l’estatus, l’ètnia la nacionalitat qualsevol altre circumstància de l’individu en qüestió.

Article 1.

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sónn dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat. (si entenc)

Article 2.

Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta Declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà  tampoc cap distinció fonamentada en l’estatut polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona tant si es tracta d’un país o territori independent com si està  sota tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania. (no entenc)

Article 3.

Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona. (si entenc).

Article 4.

Cap persona no està  sotmesa a esclavitud o servatge; l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes. (si entenc).

Article 5.

Cap persona no serà  sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. (si entenc)

Article 6.

Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica. (si entenc)

Article 7.

Tothom és igual davant la llei i té dret d’obtenir-ne la mateixa protecció sense distincions. Tothom té dret a una mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present Declaració i contra tota provocació a una tal discriminació. (no entenc)

Article 8.

Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei. (si entenc)

Article 9.

Ningú no pot ésser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament. (no entenc)

Article 10.

Tota persona té dret, en règim d’igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial el qual decidirà  tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Article 11. 1.

Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.

11.2.

Ningú no serà  condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituíen acte delictiu d’acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l’acte delictiu fou comès.

Article 12.

Ningú no serà  objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d’atemptats contra la seva fama i la seva reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Article 13. 1.

Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un Estat.
13. 2.

Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14. 1.

En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres paísos.
14. 2.

Aquest dret no podrà esser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Article 15. 1.

Tot individu té dret a una nacionalitat.

15. 2.

Ningú no pot èsser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Article 16. 1.

A partir de l’edat núbil, l’home i la dona, sense cap restricció per raò de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
16. 2.

El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
16. 3.

La família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat.

Article 17.

Tota persona, individualment i col·lectivament, té dret a la propietat.

Article 18.

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i l’acompliment de ritus.

Article 19.

Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no èsser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà  d’expressió i sense consideració de fronteres.

Article 20. 1.

Tota persona té el dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.
20.  2.

Ningú no pot èsser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21. 1.

Tothom té dret a prendre part en la direccié dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà  de representants elegits lliurement.
21. 2.

Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d’igualtat.
21. 3.

La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que garanteixi la llibertat de vot.

Article 22.

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d’obtenir la satisfaccío dels drets econòmics, socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país.

Article 23. 1.

Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra l’atur.

23. 2.

Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.

23. 3.

Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.

23. 4.

Tota persona té dret, unint-se amb d’altres, a fundar sindicats i a afiliar-s’hi per a la defensa dels propis interessos.

Article 24.

Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i de vacances periòdiques pagades.

Article 25. 1.

Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viduétat, vellesa o en d’altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
25. 2.

La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d’ell frueix d’igual protecció social.

Article 26. 1.

Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà  gratuíta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.

26. 2.

L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerà ncia i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
26. 3.

Els pares tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.

Article 27. 1.

Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
27. 2.

Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de qué sigui autor.

Article 28.

Tota persona té dret que regni en el medi social i en l’internacional un ordre que permeti d’assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta Declaració.

Article 29. 1.

L’individu té uns deures envers la comunitat en la qual només li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
29. 2.

En l’exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està  sotmés sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l’ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
29. 3.

Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran èsser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Article 30.

Cap disposició d’aquesta Declaració no pot èsser interpretada en el sentit que un Estat, un grup o un individu tingui dret a lliurar-se a una activitat o cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i de les llibertats que s’hi enuncien.

Relacions humanes

relacions entre germans

benbolguts amics:

La meva germana és quatre anys més gran que jo.A l’institut no treballa i sempre es fica en

embolics.Fa tan sols un mes que estic en aques centre i hag de suportar que tothom em digui

“Ah, ests la germana de la júlia”. Amb això u diuen tot.M’agradaria poderme canviar de cognoms.

Què m’aconselleu? Yo te a consello que millor no u fasis perque els teus pares no tenen la culpa ja que son el cognoms del teu pare i la teva mare i ames alommillor podrias dir m’agradaria que no ages tingut ala júlia perque es ella la que fa escandol ala escola i alomillor la teva germana maduri i es comporti ve tan de bo que se solusioni el teu proble adeu i cuidat.

Perque i reflexionem?

-alguns germans s’entenen molt bé, però d’altres es barallen o, fins i tot, no es parlen, quin consell

donaries a algù que no s’entén amb el seu germans?val la pena arreglar la situació?

Què es podria fer?

Que pasi lo que pasi amb el teus germans no pasa res totom es baralla pero es reconsilia

val molt la pena perque sou germans

pues dornarvos las ma i perdonarvos que encara os queda molta vida per endavant,

l’amor con a necesitat humana

exercici de de completar

NOIS:

.M’agrada un a noia que ba ala meva escola.

.Penso que las noia airien de ser uan mica menys timides.

.No M’agrada les noies que son molt timides.

.Penso que les noies deuen veure en les nois lo bons que intenten ser.

.penso que tot seria millor si les noies posesin mes de la seva part.

.A la meva familia,els nois no tenen molta importancia.

.El que mes odio de ser noi és ni ser tan tendre com les noies.

.El que mes m’agrada de ser noi es tot.

.Envejo les noies quan son grans i no volen anar a traballar no van perque no estaan abligades pero els homes si.

.Espero que les noies en comprenguin mes perque es creuen que les coses molt facils.

L’amor i lenamorament

Que es l’amor?

El amor es un sentiment propi del genere huma que es carecteritza per buscar unaltra perosona per compratir temps i activitats creant vincles entre ells.

L’enamoramente?

Es cuan es cuan cumensqas una relació el teu servell cuan veus a alguna persona que te agrada puja la norepinefrina i com mes norepinefrina sagrega el servell mes enamorat i mes tagrada quella noia o noia.

Que es la norepinefrina?

Es cuan tagrada un persona i el servell sagrega una doroga anomenada norepinefrina i com mes norepinefrina segregui el teu servell mes enamorat estas i si el servell deixa de sagregar la norepinefrina doran molt de temps aquella persona ya no es agrada.

Activitat

sentiments:

-!No mu puc creure! Que enganyada que em tenia: perplexitat

  • Tinc por.No sé qué serà de mi. Inseguretat
  • Em sento desesperada.Ha estat culpa meva.culpavilitat
  • És un allejament per fi tot ha acabat. Realisme
  • Qoè he fet jo per merèixer això?tistesa
  • Esric furiós amb ells.Ja s’ho torobaran! fúria

les relacions intergeneracionals

como sobre viure amb el pares i mares

1. Pensa en quina és la raó de la discussió. Si no tens arguments per debatre-ho, no continuïs.

– Avegades t’enfades per res.

2. Actua amb calma. No cridis, aquest no és el camí. Val més que facis una llista d’arguments que vulguis tractar.

– Quan l’altra no actua amb calma tu tampoc pots.

3. Prepara’t per dir que et sap greu. Si ho deixes passar, es calma la ràbiai arribarà la discupla. Costa fer-ho, però també et fa crèixer com un adult.

– Si aq uesta tinc raò.

4. Digul’s com et sents i per què et sents així. No divaguis sobre coses generals.

– Però no tot es soluciona així.

5. Vés la gra. No treguis velles baralles. Concreta’t en el problema actual.

– Avegades anant al gra no tot surt com ho esperaves.

6. Recorda que no estàs en possessió de l’única veritat o raó. Quan es conviu amb altres s’ha de saber escoltar totes les parts.

– Però si tens raó i són ells el que volen tenir la raó abaes discutint.

7. Escolta el que et diguin. Intenta entendre les seves raons.

– Es un problema greu per què hi ha de vegades que no vols escoltar el que diu.

8. Prepara’t per arribar a un pacte. Acceptar un compromís.

– Esta bé.

9. Sigues coherent i actua segons el compromís al que has arribat.

– Està bé , per què no sempre es fa el que un es diu.

relacions amb la gent garn

perquè hi reflexionis

Imagina la tev a vida l’any 2060.cuants anys tindràs? Amb qui viuràs? Quines activitats faràs?quins problemes creus que tindràs?

  • a l’any 2060 tindre 65 anys viure amb el meus fills veure la tele i jugar ala petanca problemes doida de vista i de olfacte.

-Enraona amb les persones grans.pregunta’ls per la vida que porten,com senten,comcom veuen els canvis culturals. Escriu una breu redacció sobre el que creus que significa envellir?

Lo que pensa el meu avi:

  • el meu avi diu que la vida cuan et fas gran ya no es la mateixa la joventut davui en dia no et trata molt be sembla una carrega per la societat yo demument porto una vida una mica tanquila encara que em costa camminar i tot aixo peroque com toto ya estem vells el cancias culturals an cambiat molt perque les coses que jo feia servir avans ya casi no es fan servir avanas la teva avia en rentava la rova a ma ara no ia cap persona que la renti a ma nomes ian rentadores i secadore envellir es molt dur i cosata molt perque pensas com eres avans de jove i fort i ple de enrgia i ara nomes este eseprant cuant ens arribi l’hora bueno aixo es tot lo que ma dit el meu avi.

Sòcrates parlant de joves

“Els joves avui en dia són uns tirans. Contradiuen als seus pares, devoren el seu menjar,d’avui en dia estimen el luxe, tenen pèssims modals i l’autoritat, mostren molt poc respecte pels seus superiors i perden el temps anant d’una banda a l’altra, i estan sempre disposats a contradir als seus pares i tiranitzar als seus mestres ”

comentari:

-Doncs el meus avis pensen lo mateix perque cada vegada el joves u tenim mes facils pero es com el seus avis pensaven lo mereix edlls aixo be de genarascio en generaci perque cada vegada contestem mes tenim mes llibertat mes i mes luxos.

Conclució personal:

Dons que la juventut d’avui en dia ans an cabiat molt les coses de cuan a l’epoca dels nostres pares i somo mes moderns i que estem cambiant pero exemple en l’epoca de els meus pares eren cuasi thotom creia en deu i en linfern i ara cuasi thotom no es creient per que les nostres ideas van canbiant i ningu no pot fer res i que nosaltres serem mes antics.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: